diumenge, 31 de desembre del 2017

Evidencia de síntesis 27/11/17

27.11.2017

Durante esta sesión hemos estado poniendo en común todos los puntos destacados de la lectura de Coll, C., Mauri, T. y Onrubia, J. (2008). El análisis de los procesos de enseñanza y aprendizaje mediados por las TIC: una perspectiva constructivista.

Creo que ha sido muy necesaria esta asignatura para poder darnos cuenta de que se debe ofrecer una ayuda ajustada en el proceso de enseñanza y aprendizaje, y se debe hacer de la manera más individualizada posible. Es decir, esta asignatura nos ha ofrecido las herramientas necesarias para poder personalizar nuestra forma de enseñar al alumnado y a nosotros mismos. Cabe destacar, que gracias a esta asignatura he podido conocer diferentes herramientas/blogs/repositorios, de los cuáles anteriormente no sabía de su existencia como: Symbaloo, Scratch, Appnewtown, Popplet, Kahoot, etc. (alguna de ellas son herramientas muy significativas para conocer al momento los resultados que obtienen los alumnos al momento de responder varias preguntas, el tiempo que tardan, y si sus respuestas son correctas, incorrectas, etc.). Gracias a estas herramientas y al profesor, dando un buen uso pedagógico de estas, podemos ofrecer buenas ayudas y crear entornos potentes de aprendizaje, es decir, siempre debemos saber que una herramienta puede ser válida, pero debemos tener claro qué trabajar, por tanto, si queremos que una actividad sea colaborativa, debemos escoger una tecnología que permita esa colaboración entre los alumnos. Por tanto, dar un uso potencial a esa tecnología, aportándole un uso real; además de que debe haber una interactividad pedagógica (la establece el maestro a la hora de planificar y organizar la clase, es decir, aquello que el maestro prevé y que puede suceder cuando organiza actividades según el aula: objetivos, competencias, evaluación, etc.), y una interactividad tecnológica (parte de las características más técnicas de la tecnología, sus condiciones y características de las herramienta, es decir, todas sus posibilidades tecnológicas) para conseguir que las TIC tengan una perspectiva constructivista.


Finalmente, creo que estas herramientas que permiten ver los resultados momentáneos de los alumnos, son buenas ya que aportan mucha información complementaria al profesor, y permite conocer más a sus alumnos, para poder ofrecerles mejor ayuda ajustada, y así crear zonas de desarrollo próximo, dando lugar al andamiaje. Por lo tanto, el tipo de ayuda dependerá siempre de las necesidades y capacidades de cada alumno, siempre teniendo en cuenta la diversidad temporal y siendo contingentes con las actividades que estos realicen.

Reflexió sobre la pràctica 3

Para empezar con la práctica 3 debíamos escoger entre analizar una unidad didáctica ya hecha, o bien, diseñar una nueva. Por consiguiente, la mayoría del grupo llegó a un consenso, y se decidió la primera opción: el análisis de una secuencia didáctica.

La principal dificultad que surgió fue el escoger la unidad didáctica, por el simple hecho que encontrábamos muchas, pero la gran mayoría no eran relacionadas con las TIC, o prácticamente eran recursos escasos, de los cuáles no se les podía sacar ningún partido. Finalmente, encontramos una con la base de la unidad en las TIC, pero la propuesta en cuanto al uso tecnológico, y al uso pedagógico era muy pobre, y por tanto tenía muy poco valor añadido. Es decir, considerábamos que esa secuencia necesitaba una mejora para poder ser un buen entorno potente de enseñanza y aprendizaje, y por tanto hicimos una propuesta de mejora.

Desde mi punto de vista, este trabajo ha sido muy útil para poner en práctica todos los conceptos teóricos presentados en la asignatura. Es decir, el poder analizar una secuencia didáctica, y ver punto por punto todo aquello a mejorar, ha sido un ejemplo muy cercano para poder adquirir los conocimientos de la asignatura dándoles sentido. Además, hemos podido analizarla de forma detallada, ya que anteriormente no lo habíamos hecho, y de esta forma, a partir de ahora, sabremos que ítems utilizar para hacerlo y llevarlo a la práctica. De esta manera, podremos crear mejoras en las secuencias, o bien, a partir de esos ítems crear unas nuevas, y así poder sacar su máximo rendimiento y todas sus potencialidades.

Creo que un punto a favor de esta práctica ha sido el bajo valor añadido de la misma, y sus pocos criterios como entorno potente de enseñanza y aprendizaje, ya que a partir de una secuencia pobre, se puede valorar todo aquello que le falta o se puede mejorar, y por tanto crear una propuesta de mejora de calidad, para poder utilizar esa secuencia didáctica en el futuro.

Evidencia de síntesis bloque 4

BT4. Criterios para diseñar y analizar entornos potentes de enseñanza y aprendizaje con TIC en educación infantil i primaria


Para qué analizar/diseñar

Para valorar y mejorar la calidad global del entorno potente teniendo en cuenta el grado de ajuste en la ayuda educativa, y la construcción de significados, además de valorar y mejorar la aportación de las tecnologías, teniendo en cuenta el valor añadido como criterio.

Qué analizar/diseñar

Formas de organización de la actividad conjunta:
Se analizan las formas de organización de la actividad conjunta, así como, por una parte se analiza el punto de vista pedagógico y el punto de vista tecnológico, y por otro lado el punto de vista del diseño y el punto de vista del desarrollo.

Mirada pedagógica: se analiza los patrones (profesor-alumno) y que se espera que el profesor haga

- Características de las formas de organización de la actividad conjunta que definen "entornos potentes" o "innovadores": actividades auténticas, complejas y abiertas, contextualizan todo lo posible el aprendizaje, tienen en cuenta y trabajan a partir de las aportaciones de los estudiantes, etc.
- Grado en que estas formas permiten diversificar y flexibilizar la ayuda: definir como docente un marco global para las actividades, de la posibilidad de participación a todo el alumnado, cree un ambiente relacional, además de afectivo y emocional, promoviendo la autonomía de los alumnos.


Mirada hacia los usos tecnológicos:
- Adecuación de los usos tecnológicos a la actividad, es decir, las finalidades educativas de la tecnología (articulación tecnopeda).
- Aprovechamiento de las características de las tecnologías como sistemas semióticos: multimedia, hipermedia, formalismo, etc
- Transformación de la actividad conjunta entre profesor y alumnos, y la amplificación de procesos intra y interpsicológicos relevantes para aprender y enseñar.

Cuándo analizar/diseñar

Debemos tener en cuenta la dimensión temporal, para poder ver cómo va evolucionando la ayuda en el tiempo, y comprobar si las ayudas funcionan o no en el proceso de enseñanza y aprendizaje, siempre teniendo en cuenta qué queremos trabajar con los alumnos. Por tanto se debe:
- Analizar patrones de actuaciones interrelacionadas de profesor y alumnos y su evolución a lo largo del proceso.
Además se debe tener en cuenta el análisis y el diseño de las secuencias didácticas completas, teniendo en cuenta que:
- Las actuaciones aparentemente idénticas pueden tener significados diferentes en función del momento en que aparecen.

Cómo analizar/diseñar: hay que seguir una serie de pasos.

1. Identificar/diseñar las formas de organización de la actividad conjunta (actividades que esperamos que hagan los alumnos y profesores en su desarrollo).
2. Analizar/diseñar internamente cada forma de organización de la actividad conjunta (análisis específico de cada una de las actividades teniendo en cuenta los conocimientos previos, la elaboración de un producto, si son actividades complejas, pautadas, etc., además de valorar la organización social de ellas y el aporte tecnológico).
3. Analizar/valorar la secuencia y articulación de las formas de organización de la actividad conjunta- actividades.
4. Interpretación global del conjunto.

Instrumentos para el análisis:
- Tabla de apoyo para el análisis de las formas de organización conjunta/actividades.
- Tabla de apoyo para la interpretación global.




dilluns, 27 de novembre del 2017

Reflexió sobre la Pràctica 2

Aquesta pràctica consistia en fer una valoració d’una eina, recurs o entorn digital, fent una descripció i anàlisi dels usos prototípics que pot tenir en l’educació primària, posant de manifest les seves potencialitats educatives.
En primer lloc, vam haver de fer una recerca sobre l’eina a triar, concretament vam escollir Scratch, ja que vam considerar-lo potencialment potent, tot i què ens va costar fer la tria, pel fet que no coneixíem moltes eines de caire digital per fer servir a les escoles, i personalment, fer la recerca ens va servir per fer investigació, i trobar-ne diferents recursos.
L’Scratch, és una eina de caràcter general, la qual s’utilitza molt pel caire lúdic, tot i que vam trobar diferents propostes, les quals les feien servir per l’àmbit educatiu; ja que és una eina que ofereix un ventall de possibilitats, on a partir de la programació, es pot donar lloc  a la creació de videojocs, activitats, presentacions, contes, producció de memes, produccions musicals, elaboració de resums, etc. Un fet molt adient d’aquesta eina, és que és accessible a tothom, és a dir, només cal del teu registre per entrar al contingut de forma lliure, i a més tens el recurs d’utilitzar el programa de forma offline, per si en algun moment necessites fer alguna cosa i no tens Internet a l’abast; per tant, pots guardar els canvis i més tard compartir-ho  la comunitat d’Scratch.
Cal dir, que des del meu punt de vista, la realització de la pràctica 2, m’ha ajudat a poder distingir quina eina digital pot donar un bon ús com a entorn potent d’aprenentatge a l’escola, i concretament Scratch, pot ser una eina que facilita i incentiva la creativitat i la motivació dels alumnes alhora de fer qualsevol tasca, pel fet que són ells mateixos els creadors del seu aprenentatge-coneixement, treballant des de l’autonomia personal, el pensament crític i el treball cooperatiu a través de la lògica computacional. És a dir, és una eina amb un clar valor afegit si es sap utilitzar de forma adient, sempre i quan hi aparegui la guia del mestre/a.
D’altra banda, com a punt negatiu de l’exposició, ens van faltar dos components, i va fer que la resta de components del grup estiguéssim més nerviosos, ja que hi havia parts del treball les quals no portàvem preparades, tot i què finalment ho vam saber resoldre sense cap inconvenient.
Per finalitzar, dir que ens ha arribat avui la retroacció de la pràctica 2, i no hem obtingut molt bon resultat pel fet que no hem aprofundit molt en l'anàlisi de conclusions, on s'havia de reflectir el perquè aquesta eina tenia un bon valor afegit, cosa que ho havíem vist molt clar en molts exemples trobats a diferents webs, però no ho hem sabut plasmar en el nostre treball, i on a més a més, tampoc vam afegir cap aspecte negatiu, és a dir, no vam fer menció als punts febles de l'eina, cosa que podria ser interessant, per després fer l'ús d'aquesta a les aules.








diumenge, 26 de novembre del 2017

Evidències de síntesi: Bloc Temàtic 3

Aquest bloc tracta sobre les TIC i entorns potents d'ensenyament i aprenentatge.
Primerament, al bloc trobem les potencialitats de les tecnologies digitals des del punt de vista semiòtic, les quals manifesten  característiques de les TIC les quals permeten la innovació de  les pràctiques educatives:
  1. Multimèdia: ús simultani de múltiples sistemes simbòlics.
  2. Hipermèdia: capacitat per representar la informació no lineal i amb múltiples formes d'exploració.
  3. Formalisme: desplegar procediments o seqüències d'acció en un ordre determinat.
  4. Dinamisme: presentar processos que es despleguen en el temps.
  5. Interactivitat: reacció immediata i contingent entre la informació i les accions de l'usuari.
  6. Connectivitat: accés a informacions i compartir-les en qualsevol moment i lloc.

​Segonament, trobem es parla sobre el valor afegit de les TIC,on apareixen dos tipus:
  1. Instrument tècnic: es dóna quan tant sols s'utilitzen les TIC per fer millor, més ràpid i dinàmic el que ja faries sense tecnologia.
  2. Instrument psicològic: es dóna quan s'utilitzen les TIC per planificar, orientar i regular les activitats i processos psicològics i els processos comunicatius i socials, donant molt valor afegit.

​A més,  conté 5 categories proposades per Coll segons el valor afegit que aporten les TIC:
  1. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els alumnes i els continguts i tasques.
  2. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els professors i els continguts i tasques.
  3. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els professors i els alumnes o entre els alumnes.
  4. TIC com instruments mediadors de l'activitat conjunta desplegada per professors i alumnes durant la realització de les tasques o activitats d'ensenyança aprenentatge.
  5. TIC com instruments configuradors d'entorns o espais de treball i d'aprenentatge.

​El bloc mostra que les noves tecnologies són més significatives quan es troben en entorns d’innovació i potents d’ensenyament-aprenentatge, donant lloc al valor afegit en la pròpia eina, per donar lloc a un aprenentatge constructiu, on es treu profit de les potencialitats dels alumnes en entorns semiòtics, i també quan es dóna la bidireccionalitat en l’activitat conjunta entre alumne-mestre/a entorn als continguts i activitats; permetent així, ajustar ajudes, incrementar o diversificar l’aprenentatge de l’alumnat, per tal d’ampliar la construcció de coneixement i atribució de sentit a tot el procés d’aprenentatge.  ​Per últim, trobem alguns usos de les TIC amb valor afegit, a partir de la observació sobre diferents característiques i exemples d'ús de les TIC amb valor afegit.

Evidències de seguiment sobre el bloc 3

Entrada 1: sessió 30/10/17

Durant aquesta sessió s’ha fet una valoració sobre la importància de les TIC a l’escola, és a dir, si aquestes són eines solvents per a l’aprenentatge a l’aula. És a dir, l’ensenyament i l’aprenentatge no es pot millorar únicament amb l’ús de la tecnologia, sinó segons el seu ús. Cal dir, que fer ús de la planificació, la regulació i l’orientació d’activitats dóna lloc a l’ús de les TIC com a instrument psicològic, segons la relació entre alumnat i contingut. Per tant, les TIC tenen moltes potencialitats que comporten l’ampliació tant dels processos intrapsicològics com dels interpsicològics més importants, per tal  de fer una transformació a l’hora d’ensenyar i aprendre de forma bidireccional entre alumne-professor, provocant en l’alumne un pensament diferent a quan no utilitza les TIC; com per exemple fent la creació d’un “foro” online per fer una presentació.
Personalment, penso que això es dóna pel fet que les TIC donen lloc a que el mestre proporcioni ajudes als alumnes, segons les seves necessitats, permetent així, la diversificació i l’atribució de sentit entorn a l’aprenentatge per tal de fer construccions de coneixements, atribuint sentit als coneixements.
Cal dir doncs, que quan les TIC són aplicades en entorns potents i innovadors d’ensenyament i aprenentatge, és quan s’espremen els seus trets; i d’aquesta manera transformar l’activitat conjunta alumne-professor segons els continguts i tasques d’ensenyament i aprenentatge. Com per exemple, crear un “foro” online per resoldre dubtes abans d’un examen, i els serveix als alumnes per obtenir un producte final.
Per tant, les TIC deixen ajustar i incrementar ajudes i suports als alumnes, per tal de cobrir les seves necessitats d’ensenyament-aprenentatge, ampliant els seus processos de construcció de coneixements.

Les TIC són ideals quan involucren els tres punts del triangle:  contingut professor i , alumne, és a dir, quan els tres vèrtexs del triangle participen, s'està aprofitant de manera adequada el valor afegit de les noves tecnologies.

Entrada 2: sessió 6/11/17

En aquesta sessió vam estar comentant de manera grupal el vídeo de Jordi Adell referit als usos constructius i instructius de les TIC a l'aula, temes els quals havia pensat anteriorment, i dels quals em sorgien dubtes a l'hora d'aplicar les TIC a les escoles.
Cal dir, que la relació entre pedagogia i tecnologia és complicada, pel fet que la importància està en l'ús que se'n faci de les TIC, i no quina eina o tecnologia s'empra o la manera en què els alumnes aprenguin a fer-la servir.
Avui dia, a les escoles no saben com utilitzar aquestes noves tecnologies, i se'n fa un ús erroni, el qual és només utilitzar-ho per motivar a l'alumne, perquè els professors ho troben com una fascinació, i que les seves classes tindran més qualitat utilitzant-les. Però amb el pas del temps si els alumnes no veuen una connexió entre el que realitzen amb les TIC i els continguts a aprendre, la fascinació disminuirà, i es tornarà a un aprenentatge rutinari, en el qual no hi haurà hagut un ús de les TIC amb un valor afegit, utilitzant-les com un tipus de metodologia, i no com un tipus d'eina engrescadora. Per tant, des del meu punt de vista penso que Adell té raó quan afirma que és poc útil fer servir les TIC si no se'n fa un bon ús d'aquestes; exemple: projectar un llibre a la pissarra (és el mateix que mirar-ho en un llibre de text sense utilitzar la pissarra digital), fer una presentació Power Point (pots utilitzar un pòster); per tant, s'ha de donar un valor afegit a les TIC, de manera que es puguin utilitzar com una eina per personalitzar diferents aprenentatges.
Esmenar, que vam veure uns vídeos recomanats per Adell molt interessants, on trobem un repositori d'activitats sobre diferents continguts d'aprenentatge, on els alumnes poden crear els seus propis itineraris d'activitats, i es queden aquestes registrades a una base de dades, permetent així guardar les teves preferències temàtiques, fent que a l'alumne li apareguin una vegada es connecta les temàtiques que més utilitza; a més a més, es veuen els assoliments que l'alumne realitza. Per tant, podem dir que és una eina amb un entorn potent d'aprenentatge, que li aporta un valor afegit a la forma d'aprendre d'un alumne, i fent de mediadora entre contingut-alumne-professor.



Entrada 3:sessió 13/11/17

Durant aquesta sessió vam estar parlant sobre el text “Ensenyar i aprendre amb TIC més enllà de les velles pedagogies” i el model TPCK. Primer ho vam fer en petit grup, i després vam passar a fer-ho en gran grup.
L’ús de les TIC pot modificar els continguts i les pròpies dinàmiques d’ensenyament-aprenentatge, a través d’un canvi de dinàmica a l’aula, de manera que es modifiquen també els continguts i la pròpia dinàmica. A més, no és necessari aprendre molt contingut, pel fet que els alumnes el contingut el tenen a l’abast, a qualsevol web d’Internet, per tal s’ha de donar valor a com aprenen i què aprenen. Per tant, al realitzar una pràctica guiada pel mestre, abans s’ha d’analitzar i planificar aquesta, per tal de dur-la a terme, i a més ha de donar lloc a una millora pedagògica per tal que es doni una innovació tecnològica. Per tant, els efectes pedagògics de les TIC no depenen de les característiques de l’aparell tecnològic, sinó de com cada professor utilitza l’eina, fent que la qualitat d’aquesta eina depengui del mètode d’ensenyament-aprenentatge emprat, sota el qual s’integra l’ús de les TIC, i les activitats d’aprenentatge que han de dur a terme els alumnes.
A més, cal dir que em va sorprendre el fet de tenir en compte el context escolar, pel fet que afecta a la pràctica educativa, ja que s’ha d’adaptar cada pràctica d’ensenyament al context de cada aula, és a dir, no serveix la mateixa tecnologia per a una aula, que per una altra, pel fet que cada alumne presenta unes característiques diferents. Per tant, l’escola té la funció de fer que els alumnes s’integrin en la societat actual; és a dir, si la societat avança cap a les noves tecnologies, hem d’adaptar les nostres pràctiques a la societat que ens envolta, per tal de fer un aprenentatge significatiu, i els alumnes es trobin motivats per aprendre. Per exemple, podem veure reflectit això en el fet de que antigament per comunicar-nos amb una persona que vivia lluny fèiem servir la carta postal, i ara rarament s’escriuen cartes, pel fet que utilitzem la tecnologia mòbil o els correus electrònics, etc.

Per concloure, penso que és important treballar a partir del model del coneixement tecnològic pedagògic del contingut (TPACK), ja que té en compte la relació entre aquest coneixement tecnològic, pedagògic i de contingut, a més del context en el qual es troba l’alumnat.

Entrada 4:sessió 20/11/17

Aquesta sessió la van utilitzar per portar a terme, en parelles, l'activitat de síntesi del bloc 3, analitzant una pràctica educativa. No obstant, això van utilitzar els primers 30 minuts per parlar sobre els mapes conceptuals.
Quant a l'activitat de síntesi, aquesta tractava d'una pràctica educativa on l'objectiu era que els alumnes descobrissin quin era el clima que afectava a un territori determinat i com era el seu paisatge mitjançant quatre activitats on s'utilitzen les TIC. Analitzant la pràctica, vam arribar a la conclusió que aquesta era molt completa i adequada, on les TIC tenen valor afegit i s'utilitzen per millorar l'aprenentatge dels alumnes. A més, els nens i nenes són els protagonistes del seu propi aprenentatge i el paper del mestre és guiar-los i resoldre dubtes que puguin aparèixer.

D'altra banda, també vam observar que la proposta es pot calificar com a entorn potent d'ensenyament i aprenentatge i que es fa un ús constructiu de les TIC. Per últim, també vam reflexionar tenint en compte la tipologia de Coll i vam poder concloure que totes les activitats es troben una categoria molt alta.





divendres, 27 d’octubre del 2017

Evidència d'aplicació o aprofundiment

Per complementar el contingut presentat al portafoli he trobat adient compartir tres vídeos relacionats amb la innovació digital educativa.
Des del meu punt de vista, els vídeos estan estrictament relacionats amb el Bloc I i el Bloc II, en els quals s'explica el procés evolutiu de les TIC en l'àmbit educatiu, on es destaquen punts importants pel que fa a promoure l'aprenentatge col·laboratiu i/o cooperatiu, on els alumnes són els protagonistes del seu propi aprenentatge, i aprenen a partir de l'error, creant la seva pròpia xarxa educativa, amb un nexe concret, escola-professor. El rol del professor és clarament de mentor, el qual ajuda a l'alumne a cercar informació adient i de qualitat a la xarxa, intervenint en el procés educatiu, és a dir, quan l'alumne necessita ajuda però, sempre promovent una metodologia en la qual l'alumne pugui treballar de forma autònoma. Cal dir, que s'ha de donar importància a les habilitats pràctiques dins l'aula i menys, l'aplicació de classes teòriques, pel fet que els alumnes presenten només uns 20 minuts d'atenció en aquests tipus de classes, i perquè aquest tipus de metodologies no promouen un aprenentatge de forma significativa; per tant s'ha de fugir de les metodologies tradicionals.

A més a més, un dels vídeos ens parla sobre les competències bàsiques, les quals han de servir com a eines, les quals han de recolzar els dispositius i tecnologies de la informació i la comunicació, complementat el sistema educatiu actual.
Per finalitzar, esmentar que a un altre vídeo apareix un exemple clarificador d'escola de creació innovadora, anomenada "Escola Montserrat", on connecten aprenentatges a l'aula de manera autònoma i progressiva, i amb una atenció personalitzada de l'alumnat. Des del meu punt de vista, tenen una metodologia molt atractiva, basada en intel·ligències múltiples, i està relacionada amb tot el que he explicat anteriorment, a  l'evidència de seguiment, i al Bloc I i el Bloc II de la teoria de l'assignatura.


Evidència de síntesi del Bloc II

En referència al bloc II, s'ha fet esment de com aconseguir un aprenentatge fonamentat en la metodologia constructivista, creant entorns favorables. A més a més, de veure tots aquells punts que poden crear una millora i/o afectació per l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en el món de l'educació.

Destacar que per aconseguir un entorn favorable a l'entorn educatiu, és molt important el treball cooperatiu, és a dir, que els alumnes siguin capaços de treballar amb altres companys, per tal de poder desenvolupar diferents habilitats socials i personals, promovent d'aquesta manera un aprenentatge autònom. Així, formant individus preparats per al futur, els quals aprenen de l'error, i els alumnes són els protagonistes del seu propi aprenentatge, fugint de les metodologies tradicionals. És a dir, el docent ha de tenir la funció de ser "coach", ajudant i motivant a l'alumne en la recerca d'informació, intervenint en el seu procés educatiu, i provocant en l'alumnat el pensament socràtic. Per tant, en aquest aspecte, la metodologia emprada per promoure aquest tipus de pensament superior, és la que promou Vygotski a partir de l'aprenentatge per bastimentada.

Evidència de síntesi del Bloc I

En el primer blog de l’assignatura sobre “societat de la informació, TIC i educació", s’ha pogut veure l’impacte de les noves tecnologies en la societat, i com aquestes van provocar el canvi a la societat de la informació. A més a més, s’ha presentat l’impacte de les TIC en l’àmbit de l’escola.
Des del punt de vista de la societat de la informació, cal dir que les noves tecnologies han donat lloc a la possibilitat de canvi, donant lloc a la globalització. És a dir, a qualsevol informació que hi ha al món, tothom és accessible a aquesta, gràcies a les TIC, ja que permet la comunicació global. Cal dir, que tots els canvis produïts a una societat, genera la revisió d’aquesta per determinar l’impacte que pot provocar envers aquesta. És a dir, certes estructures socials poden quedar afectades, pel fet de la potencialitat d’accés, aparició de noves formes socials virtuals, etc.

D’altra banda, pel que fa a les TIC en l’àmbit educatiu, és important com a docent involucrar a l’alumnat a les TIC, de manera significativa i engrescadora, per tal de fer-los aprendre a partir d’altres metrologies, i donant pes a un factor molt important i en continu creixements, com és el món de les tecnologies de la informació i la comunicació, i les quals tenen un paper molt important en la nostra societat.

Evidència de seguiment III

PRÀCTICA I
Durant aquesta sessió, vam realitzar les exposicions de la primera pràctica, on tots els grups vam realitzar una recerca de repositoris i blogs relacionats amb les TIC i l’educació, i on apareguessin diferents eines, com articles, activitats, vídeos, etc., significatius per a tota la comunitat educativa. Realitzada aquesta búsqueda s’havia de fer una tria i avaluació d’aquells més significatius per a nosaltres; i després fer una descripció detallada de cada blog i repositori triat, i la justificació de la nostra tria a partir d’una serie de criteris d’avaluació, que el grup es va marcar prèviament, per poder realitzar la tria d’aquests.
Personalment, la realització d’aquest treball no m’ha aportat molt, ja que ha consistit en la recerca de blogs o repositoris, els quals vam marcar nosaltres els criteris d’avaluació, i per tant, tampoc podem establir una decisió ferma de si són bons recursos o no, perquè prèviament a l’aula la professora no va fer cap explicació donant una guia de com saber o valorar com és el contingut d’un blog o repositori, a més del fet de no explicar amb molta claredat les instruccions del treball.
D’altra banda, cal dir que durant el dia de les exposicions vaig trobar-ho tot més significatiu, perquè vam poder comparar altres exemples de repositoris i blogs dels companys, i d’aquesta manera vam poder veure que els criteris triats del nostre treball s’assemblaven als de la resta de grups. Llavors vaig pensar, que fent el treball com una mica a cegues, i de forma tant autònoma, es pot aprendre més, i et dones tu mateix compte del teu aprenentatge.
Cal dir, que gràcies a les exposicions orals, ara tenim més eines i recursos digitals recopilats, per tal d’utilitzar-los en un futur, sabent que són llocs fiables on trobar informació relacionada amb les TIC.

Evidència de seguiment II

LECTURA D'INSTANCE
Durant aquesta sessió, vaig canviar una mica el punt de vista sobre la metodologia de la mestra, pel fet que va decidir distribuir l’aula en forma de cercla, per tal de comentar la lectura de forma oral, realitzant preguntes a l’alumnat i creant debat. De totes maneres, la gent no estàvem molt participatius, l’ambient no era engrescador, i la professora tampoc incentivava que es canviés aquest ambient. Potser per a les següents lectures, ho hauria de plantejar d’una altra manera.
D’altra banda, com a aspecte positiu penso que es va fer bé en agrupar diferents preguntes a l’hora de respondre, per tal de fer el debat una mica més amè, i així poguessin participar en ell més persones, tot i què gairebé sempre responien els mateixos alumnes, i llavors la professora va decidir preguntar ella de forma personal a cada alumne de manera aleatòria.
Cal esmenar, que des del meu punt de vista em falta temari relacionat de forma implícita amb les TIC, és a dir, parlem molt més d’aspectes metodològics o didàctics, que seria l’ideal i aplicable a qualsevol assignatura, no només a les TIC, i molt del temari, repeteixo com a l’entrada posterior, és repetit d’altres anys, tot i què de tant en tant, contingut puntual va bé recordar.

Evidència de seguiment I

CLASSE TEÒRICA DEL BLOC I
Aquesta va ser la primera sessió que vaig assistir a l’assignatura d’aprendre i ensenyar amb tecnologies digitals, i la professora va presentar la part final del bloc I de l’assignatura el qual tractava sobre la societat de la informació, TIC i educació. Aquesta classe magistral, va consistir en l’explicació de l’impacte de les TIC  a l’escola, centrant-se en elles com a contingut dins de currículum d’educació primària, tenint en compte les seves competències i dimensions dins l’àmbit digital. A més a més, tenint en compte les TIC, com a eines en les quals es puguin donar bones pràctiques docents, a partir de diferents innovacions digitals i renovar metodologies o formes de fer. Per tant, si es vol la millora de les TIC dins les aules, els docents han de tenir recursos de programes, eines, vocabulari específic, dels quals s’extregui informació i es pugui gestionar de manera adequada, per tal de fer-la arribar als alumnes amb una aplicació significativa i motivadora, i on es tingui en compte la col·laboració dels alumnes en un entorn responsable de les eines digitals. Cal afegir, que per tal de crear innovació de pràctiques docents, aquests han de tenir en compte l’acompanyament dels alumnes a partir d’ajudes enriquidores i significatives, a partir dels diferents punts de partida i coneixements previs d’aquest, per tal de fer una integració dels aprenentatges nous; i d’aquesta manera, anar promovent l’aprenentatge de les TIC al llarg de la vida.
Per finalitzar, vam fer una tasca sobre una fitxa d’un projecte anomenat “Metamorfosis: El gusano de seda”, en la qual havíem de llegir la seqüència d’activitats i competències d’aquest, i analitzar-la a partir de diferents ítems, els quals apareixien amb un indicador de nivell (alt, mitjà, baix), i nosaltres havíem de marcar la casella que creiem corresponent, i fer alguna petita observació, o argumentació de la tria.
Des del meu punt de vista, crec que la teoria és molt densa, i apareix dins del temari contingut realitzat durant els anys anteriors del grau, i crec que es fa massa repetitiu. A més, penso que les classes són poc motivadores, i es podria presentar la teoria fent ús d’allò que és exemple de l’assignatura en sí: l’ús de les TIC a partir de la innovació amb bones pràctiques docents; és a dir, innovant en les presentacions utilitzant altres eines, o fent activitats més amenes i engrescadores per l’alumnat.

Portafoli:Aprendre i ensenyar amb tecnologies digitals


Amb aquesta entrada, vull presentar el portafoli a realitzar dins de l'assignatura "Aprendre i ensenyar amb tecnologies digitals" de la menció sobre les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació), que estic realitzant al grau d'educació primària.
En aquest portafoli, apareixeran diferents evidències de seguiment sobre els diferents blocs temàtics presentats a l'aula per la professora, de les quals faré un diari explicant-les en diferents entrades. A més a més, el portafoli inclourà una entrada de reflexió sobre l'aprenentatge aconseguit amb la realització d'una pràctica d'investigació sobre blogs i repositoris sobre les TIC.