Evidències de síntesi: Bloc Temàtic 3

Aquest bloc tracta sobre les TIC i entorns potents d'ensenyament i aprenentatge.

Primerament, al bloc trobem les potencialitats de les tecnologies digitals des del punt de vista semiòtic, les quals manifesten  característiques de les TIC les quals permeten la innovació de  les pràctiques educatives:

1. Multimèdia: ús simultani de múltiples sistemes simbòlics.
2. Hipermèdia: capacitat per representar la informació no lineal i amb múltiples formes d'exploració.
3. Formalisme: desplegar procediments o seqüències d'acció en un ordre determinat.
4. Dinamisme: presentar processos que es despleguen en el temps.
5. Interactivitat: reacció immediata i contingent entre la informació i les accions de l'usuari.
6. Connectivitat: accés a informacions i compartir-les en qualsevol moment i lloc.

​Segonament, trobem es parla sobre el valor afegit de les TIC,on apareixen dos tipus:

1. Instrument tècnic: es dóna quan tant sols s'utilitzen les TIC per fer millor, més ràpid i dinàmic el que ja faries sense tecnologia.
2. Instrument psicològic: es dóna quan s'utilitzen les TIC per planificar, orientar i regular les activitats i processos psicològics i els processos comunicatius i socials, donant molt valor afegit.

​A més,  conté 5 categories proposades per Coll segons el valor afegit que aporten les TIC:

1. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els alumnes i els continguts i tasques.
2. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els professors i els continguts i tasques.
3. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els professors i els alumnes o entre els alumnes.
4. TIC com instruments mediadors de l'activitat conjunta desplegada per professors i alumnes durant la realització de les tasques o activitats d'ensenyança aprenentatge.
5. TIC com instruments configuradors d'entorns o espais de treball i d'aprenentatge.

​El bloc mostra que les noves tecnologies són més significatives quan es troben en entorns d’innovació i potents d’ensenyament-aprenentatge, donant lloc al valor afegit en la pròpia eina, per donar lloc a un aprenentatge constructiu, on es treu profit de les potencialitats dels alumnes en entorns semiòtics, i també quan es dóna la bidireccionalitat en l’activitat conjunta entre alumne-mestre/a entorn als continguts i activitats; permetent així, ajustar ajudes, incrementar o diversificar l’aprenentatge de l’alumnat, per tal d’ampliar la construcció de coneixement i atribució de sentit a tot el procés d’aprenentatge.  ​Per últim, trobem alguns usos de les TIC amb valor afegit, a partir de la observació sobre diferents característiques i exemples d'ús de les TIC amb valor afegit.