Ens acomiadem...

Fins aquí ha arribat el nostre viatje!

Les classes del primer curs d'educació primària ja han acabat i sembla que vam començar ahir...Hem après molt durant el curs, tant del professor Martí, com dels meus companys i ha estat molt gratificant tot l'aprenentatge que m'emporto. 

Amb aquest bloc he pogut recollir la informació que m'ha semblat més rellevant per a mi, i d'aquesta manera recordar-la sempre, ja que sense aquesta recopilació de sessions moltes coses haguéssin quedat a l'oblit, i per aquesta raó ha valgut molt la pena.

Com a resum de l'assignatura, personalment la valoro molt, ja que ha estat en gran mesura dinàmica, entretinguda, enriquidora i interessant...l'únic inconvenient era fer-la de 20 a 21.30 h. de la tarda/nit, perquè hi havia dies que costaven més que altres, ja que o bé, estas cansat, o tens molta gana. Tot i això, la tindré sempre en consideració en la meva formació com a futura mestra.

Bé, ho deixo aquí...espero que us hagi agradat el meu bloc, i que les meves reflexions us hagin fet reflexionar a vosaltres sobre el món de l'educació en la qual ens trobem, i el món educatiu al qual volem arribar.

Donem  plena importància a allò que realment ens interessa: 

una infància impregnada de felicitat i de bons aprenentatges!

Espero que us hagi agradat... Fins aviat,

NÚRIA

Sessió 20: tots som iguals i alhora diferents!

Diversitat a les escoles...

En aquestes dues últimes sessions vam parlar sobre la diversitat a l'aula. El primer que vam fer és formar grups de quatre persones, i en un paper vam haver de fer una activitat qualsevol per realitzar a l'escola d'aquella àrea que nosaltres volguéssim, posant el número d'alumnes, la seva edat, i l'escola. Un cop fet això, el Martí va recollir els paperets de cada grup, els va barrejar i ens va donar a cada grup el paper d'un altre grup, amb una anotació: en aquesta classe hi havia una nena amb necessitats educatives especials.

Ens va tocar una nena amb TDAH, i vam tenir que adaptar l'activitat que ens havia tocat, per tal què la nena la pogués realitzar sense dificultats. A més a més, vam arribar a la conclusió que realment el TDAH no és cap enfermetat, nosaltres considerem a aquests nens simplement com a nens moguts que necessiten més atenció, i enfocar el seu aprenentatge d'una altra manera, ja que no trobem gens bé que els nens i les nenes hagin de ser medicats de maneres molt fortes i amb "medicaments" que no són gens normals. Pensem que amb un altre tipus de metodologia poden ser capaços de poder portar la seva vida, i no tenir que començar a dependre de fàrmacs innecessaris.

Per tant, crec que és molt important realitzar les adaptacions que calguin segons les necessitats dels nens i les nenes, ja que cada persona com he posat al títol de l'entrada, som iguals però a la vegada també som diferents, i cadascú necessita el seu ritme d'aprenentatge. Gràcies a la diversitat els nens podran enriquir-se dels altres, compartir experiències, ajudar-se entre ells, tenir més idees per fer tasques, etc.

L'últim dia vam continuar parlant sobre la diversitat dins l'aula, i em va semblar molt interessant tot el que ens explicava el Martí sobre casos que ell tenía a la seva escola. Penso que la figura del vetllador és interessant per tal d'ajudar al mestre dins l'aula a col·laborar en tasques, que s'adquireixin uns bons hàbits en els alumnes, centrar-se més en els alumnes que presenten més dificultats, etc.

Per tant, encara que arribar a una inclusió plena sigui un camí difícil, ja que trobem nens en risc social, amb capacitats diferents, immigrants, etc., s'ha de ser constant i fer-se responsable dels aprenentatges d'aquests alumnes i atendre a les necessitats de cadascun d'ells.

Per finalitzar, us deixo un vídeo en aquesta entrada i un altre a la secció de vídeos sobre educació relacionats amb la diversitat i la inclusió:

Espero que estigueu intessats en veure'ls i us agradin!

Sessió 19: dia de presentacions

Exposem el treball de les escoles?

A la sessió 14 us vaig comentar que vam anar a visitar dues escoles, l'escola Dolors Almeda i l'escola Montbaig, doncs bé, aquestes visites servien per l'elaboració d'un treball que havíem de presentar davant la resta dels nostres companys, i a més a més, fer un treball redactat a través del wikispaces, aquest últim a entregar el dia 19 de juny.

Les presentacions sobre el treball de les escoles van durar dues sessions. El meu grup vam fer la presentació el primer dia, i tot s'ha de dir, estàvem nerviosos ja que volíem que ens sortís d'allò més bé, i a més a més, perquè estàvem molt entusiasmats per presentar allò que havíem estat fent i que ens semblava molt interessant. La veritat és que va sortit bastant bé, des del nostre punt de vista, està clar!

Com ja us vaig comentar anteriorment, aquest treball ha estat molt enriquidor per tal de veure diferents punts de vista de dues escoles diferents, la seva forma de treballar, la seva organització, la seva metodologia, els recursos que presenten, conèixer millor com treballar de cara al futur amb els nens i les nenes, etc. Gràcies a veure aquestes dues escoles hem pogut fer una bona comparació entre aquestes.

La veritat és que després de veure els dos dies d'exposicions, et dones compte de la quantitat d'escoles diferents que hi ha, i de les grans diferències a l'hora de treballar, organitzar-se, etc.

Per si teniu interès, us deixo l'enllaç prezi de la nostra presentació davant la resta de classe i a més a més, l'enllaç del nostre treball a l'espai wiki.

Enllaç prezi: http://prezi.com/nposk41eand9/visita-a-les-escoles/

Enllaç wikispaces: http://pdaaad2014.wikispaces.com/grup4

Sessió 17 i 18: Les unitats didàctiques

Estructura, Organitza i Planifica... 

Vam estar parlant i treballant les unitats didàctiques durant dues sessions, i la veritat és que em semblava una cosa bastant pesada de realitzar, ja que es planifica de forma molt concreta allò que voldràs treballar amb els teus alumnes. 
Per tant, per al seu disseny es necessita d'esforç i temps, per tal que quedi tot ben explicat i organitzat. Penso que les unitats didàctiques s'haurien de treballar bastant per part dels mestres, però no seguint-la sempre al peu de la lletra si algun dia no convé, ja que pots innovar fent altres coses que puguin sorgir en cada moment.

El primer dia vam dissenyar una unitat didàctica en grups de 3 o quatre persones, i la veritat és que anàvem bastant perdudes amb algunes coses o ens despistàvem amb altres, però finalment vam arrencar i la vam acabar.

Una de les coses que més ens va costar és fer els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació, ja que tots han d'estar relacionats, i a més a més, no sabíem quins triar. Allò que ens va resultar més fàcil és triar l'activitat a fer (una gimcana d'educació física).

El segon dia, vam intercanviar la nostra unitat didàctica amb un altre grup per tal de corregir-la, i la veritat que no estava tant malament com esperava. A més a més, el professor també va fer alguna correcció per veure altres punts en els quals havíem fallat.

La veritat és que per a mi fer una unitat didàctica és una mica angoixós, ja que has de saber molt bé el tema del qual treballaràs, els objectius que pretens aconseguir sobre aquest tema vers els teus alumnes, saber relacionar molt bé els objectius amb els continguts de les diferents activitats que crearàs junt amb els criteris d'avaluació. Però alhora, és molt bona eina per estructurar, organitzar i planificar la feina dels mestres, ja que d'aquesta manera poden saber que és el que han de fer en tot moment.

Aquella activitat em va servir per encaminar el treball final que hauríem d'entregar a final de curs d'una unitat didàctica...Vaig pensar que em seria útil haver-ho practicat, ja que veure un model d'unitat didàctica i fer-la et pot servir com a guia.

Unitat didàctica feta a classe i corretgida per un altre grup de companys

Sessió 16: Exàmen sorpresa?

El principi d'aquesta sessió em va descolocar, i a l'entrar a la classe no entenia res...en compte de seure tots en rotllana, la classe estava distribuïda en fileres i pensàvam tots que faríem un exàmen sorpresa (algo extrany en aquesta assignatura).

NO HI HAVIA EXÀMEN, EREN LES PROVES DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES!!

Va resultar que la prova que vam fer eren les proves de les competències bàsiques dels alumnes de sisè de primària. La prova era sobre matemàtiques i comprensió lectora, i la veritat és que no era difícil, però en algunes preguntes de matemàtiques vaig dubtar! La veritat és que ara ho veus fàcil, però si retrocedeixo en el temps, segur que se m'haguéssin fet més difícils.

Penso que aquest tipus de proves estan genial per tal que els nens reflexionin sobre diferents tipus d'exercicis, on no cal saber-se la teoria o formules de coses que has d'haver estudiat, sinó que raonant i amb lògica els exercicis es poden resoldre.

Amb aquestes proves es pretén conèixer quin és el nivell que tenen a cada escola, però realment, no poden ser dates fiables, perquè els nens i les nenes es poden posar nerviosos, o no trobar-se gaire bé aquell dia, i fer que el seu rendiment en la prova baixi; per tant, s'haurien de trobar altres mètodes per tal de veure quin és el nivell de cada escola.

Sessió 15: LLibres de text de primària

En aquesta sessió hem estat parlan sobre els llibres de text, i em pogut veure diferents exemples sobre aquests ( de matemàtiques, coneixement del medi, etc).

Després d'haver vist alguns dels llibres que haviem portat cadascú, el professor ens va donar un full amb una sèrie de preguntes per analitzar el llibre que havíem portat. La veritat és que eren preguntes que et feien pensar molt, encara que haguéssis d'anar mirant el llibre. Sincerament, hi havia preguntes que no sabia realment que posar, no em venien idees, i em va costar bastant contestar-les; suposo perquè mai ens hem posat a analitzar un llibre ni a plantejar-nos preguntes com aquelles.

Un punt que em va sobtar és que tots els llibres tenen semblants estructures, és a dir, comencen amb la teoria que s'ha d'assolir i finalitza el tema amb activitats per practicar allò que han vist els alumnes anteriorment.

Des del meu punt de vista, crec que els llibres de text són una eina per seguir els aprenentatges, però penso que no han de ser mai la eina principal, sinó que s'ha de variar amb recursos TIC, amb fitxes, projectes i altres materials, perquè per mí, els llibres de text són molt monòtons, i pels alumnes poden ser poc motivadors pel seu aprenentatge.

Vosaltres creieu que són útils els llibres de text?

Sessió 14: visitem dues escoles!

Escola Dolors Almeda i Escola Montbaig

El dia 8 i 11 d'abril vaig anar amb dos companys de classe, l'Enric i la Laia a visitar dues escoles per fer la realització d'un treball sobre l'assignatura de planificació.

Una d'aquestes escoles és la Dolors Almeda a Cornellà de Llobregat i l'altra és l'escola Montbaig, situada a Sant Boi de Llobregat.

En aquestes dues escoles vam poder veure quin era el funcionament que tenen, la seva organització espacial i horària, la seva metodologia, etc. La veritat és que va ser molt gratificant, perquè hi havia moltes diferències entre una escola i l'altre, ja que la Dolors Almeda estava situada a un barri d'un nivell socioeconòmic mitjà, amb poca immigració, amb molts recursos educatius, i en canvi l'escola Montbaig, estava situada a un barri d'un nivell socioeconòmic molt baix, comptava amb un 60% d'immigració, on la majoria eren d'ètnia gitana, comptaven amb subvencions, ja que no tenien tots els recursos que voldrien, etc.

Destacar que a l'escola Dolors Almeda ens vam centrar en el cicle inicial, concretament a primer de primària, i a l'escola Montbaig ens vam centrar en el cicle superior, més concretament a sisè de primària; això ens va permetre tenir més diferències per poder fer una comparació en el treball que havíem de presentar posteriorment.

Una de les coses que més em va agradar va ser que a l'escola Dolor Almeda ens van deixar estar una hora i mitja dins de l'aula amb els nens i nenes de primer de primària, veient com la professora feia la classe.

La veritat és que va ser una gran experiència poder parlar amb diferents professors, caps d'estudis, per fer-los diferents preguntes sobre el nostre treball, perquè t'ajuda a tenir molta informació que abans per nosaltres era desconeguda, i a més a més, t'entren ganes de començar les pràctiques i inclús començar a treballar!

Sessió 13: Una paraula nova "rúbrica"

Què són les rúbriques?

En aquesta sessió vam parlar sobre la rúbrica, i la veritat és que mai havia sentit aquesta paraula, ni coneixia el seu significat.
Llavors el professor ens va posar un vídeo molt interessant, on explica que són les rúbriques. Aquest vídeo és molt aclaridor perquè l'expliquen els propis alumnes; l'enllaç d'aquest el deixaré al final de l'entrada i a l'apartat de recursos per si esteu interessats veure-ho, trobareu el vídeo sencer en tres blocs sobre l'aprenentatge cooperatiu i l'avaluació formativa en veure'l; espero que us agradi.

Amb les rúbriques els nens i les nenes coneixen els criteris d'avaluació relacionats amb els objectius que han d'aconseguir, més ben dit els propis infants estableixen els seus criteris d'avaluació. És a dir, els alumnes s'atuavaluen entre ells i consensuen de manera conjunta com s'hauran de puntuar; per tant, d'aquesta manera ells podran analitzar de forma més profunda la seva feina, i així, aconseguir tenir un milor criteri a l'hora de saber si alguna cosa està bé o no, i a més a més, els ajuda a pensar.

Gràcies a les rúbriques els alumnes tindran més interès en estudiar la matèria i esforçar-se més, perquè és com un repte personal; si algun cop treus una nota no gaire bona la voldràs superar la pròxima vegada i voler posar-te a tu mateix la nota, és a dir tenir autosuperació.

Per tant, des del meu punt de vista la rúbrica és una molt bona eina per tal de què els alumnes siguin més autònoms amb la seva feina, per treballar la cooperació amb altres companys, s'impliquin més, rumiïn sobre allò que fan, siguin conscients d'allò que han d'avaluar, etc.


Enllaç de les rúbriques: https://www.youtube.com/watch?v=KEsWiXgSKN0

Exemple d'una rúbrica feta pel meu grup a la unitat didàctica a entregar

Sessió 12: Avaluació?

Curiositats sobre l'avaluació!

En aquesta sessió vam parlar sobre l'avaluació i em va semblar molt interessant.

L'avaluació s'ha de prendre com una cosa canviant, que pot anar variant en funció de l'alumne i adaptar-la a les seves necessitats, on tant professors com alumnes, haurien de ser partíceps en aquesta. És a dir, que el professor avaluiï als alumnes, que els alumnes s'avaluin a ells mateixos, i a més a més que els professors també realitzin una autoavaluació sobre com han implementat la seva tasca vers els alumnes, per tal de veure els punts forts i febles que han sorgit i fer modificacions pel que fa a la seva metodologia, per tal d'enfortir els aprenentatges dels nens i les nenes.

A més a més, en aquesta classe, vam fer una activitat molt curiosa, on el professor ens va posar un seguit de paraules, que són les següents: dir i fer, veure i escoltar, dir, escoltar, veure i escoltar, veure i llegir; i a partir d'aquestes de forma individual haviem d'ordenar-les segons el que consideréssim més important a l'hora d'aprendre.

Després ho vam fer per parelles, i posar-nos d'acord amb els resultats que teníem cadascun, i finalment, vam acabar fent el mateix en un grup de 5 persones. Gairebé encertem el resultat que el professor ens va proporcionar.

Aquestes paraules formaven part del con d'Edgar Dale. Aquest con forma una piràmide de major a menor importància, sobre les diferents estratègies que poden connectar millor a l'hora d'explicar un contingut a l'alumne, per tal de que  l'assoleixi millor.

Segons Dale l'ordre del con per aconseguir un millor aprenentatge és el següent: dir i fer, dir, veure i escoltar, veure, escoltar i llegir.

Em va semblar molt interessant veure com diferents persones, vam posar l'ordre de manera diferent, ja que cadascú va posar el que li era més fàcil a l'hora de quedar-te amb un contingut per aprendre'l.