Reflexió sobre la Pràctica 2

Aquesta pràctica consistia en fer una valoració d’una eina, recurs o entorn digital, fent una descripció i anàlisi dels usos prototípics que pot tenir en l’educació primària, posant de manifest les seves potencialitats educatives.

En primer lloc, vam haver de fer una recerca sobre l’eina a triar, concretament vam escollir Scratch, ja que vam considerar-lo potencialment potent, tot i què ens va costar fer la tria, pel fet que no coneixíem moltes eines de caire digital per fer servir a les escoles, i personalment, fer la recerca ens va servir per fer investigació, i trobar-ne diferents recursos.

L’Scratch, és una eina de caràcter general, la qual s’utilitza molt pel caire lúdic, tot i que vam trobar diferents propostes, les quals les feien servir per l’àmbit educatiu; ja que és una eina que ofereix un ventall de possibilitats, on a partir de la programació, es pot donar lloc  a la creació de videojocs, activitats, presentacions, contes, producció de memes, produccions musicals, elaboració de resums, etc. Un fet molt adient d’aquesta eina, és que és accessible a tothom, és a dir, només cal del teu registre per entrar al contingut de forma lliure, i a més tens el recurs d’utilitzar el programa de forma offline, per si en algun moment necessites fer alguna cosa i no tens Internet a l’abast; per tant, pots guardar els canvis i més tard compartir-ho  la comunitat d’Scratch.

Cal dir, que des del meu punt de vista, la realització de la pràctica 2, m’ha ajudat a poder distingir quina eina digital pot donar un bon ús com a entorn potent d’aprenentatge a l’escola, i concretament Scratch, pot ser una eina que facilita i incentiva la creativitat i la motivació dels alumnes alhora de fer qualsevol tasca, pel fet que són ells mateixos els creadors del seu aprenentatge-coneixement, treballant des de l’autonomia personal, el pensament crític i el treball cooperatiu a través de la lògica computacional. És a dir, és una eina amb un clar valor afegit si es sap utilitzar de forma adient, sempre i quan hi aparegui la guia del mestre/a.

D’altra banda, com a punt negatiu de l’exposició, ens van faltar dos components, i va fer que la resta de components del grup estiguéssim més nerviosos, ja que hi havia parts del treball les quals no portàvem preparades, tot i què finalment ho vam saber resoldre sense cap inconvenient.

Per finalitzar, dir que ens ha arribat avui la retroacció de la pràctica 2, i no hem obtingut molt bon resultat pel fet que no hem aprofundit molt en l'anàlisi de conclusions, on s'havia de reflectir el perquè aquesta eina tenia un bon valor afegit, cosa que ho havíem vist molt clar en molts exemples trobats a diferents webs, però no ho hem sabut plasmar en el nostre treball, i on a més a més, tampoc vam afegir cap aspecte negatiu, és a dir, no vam fer menció als punts febles de l'eina, cosa que podria ser interessant, per després fer l'ús d'aquesta a les aules.

Evidències de síntesi: Bloc Temàtic 3

Aquest bloc tracta sobre les TIC i entorns potents d'ensenyament i aprenentatge.

Primerament, al bloc trobem les potencialitats de les tecnologies digitals des del punt de vista semiòtic, les quals manifesten  característiques de les TIC les quals permeten la innovació de  les pràctiques educatives:

1. Multimèdia: ús simultani de múltiples sistemes simbòlics.
2. Hipermèdia: capacitat per representar la informació no lineal i amb múltiples formes d'exploració.
3. Formalisme: desplegar procediments o seqüències d'acció en un ordre determinat.
4. Dinamisme: presentar processos que es despleguen en el temps.
5. Interactivitat: reacció immediata i contingent entre la informació i les accions de l'usuari.
6. Connectivitat: accés a informacions i compartir-les en qualsevol moment i lloc.

​Segonament, trobem es parla sobre el valor afegit de les TIC,on apareixen dos tipus:

1. Instrument tècnic: es dóna quan tant sols s'utilitzen les TIC per fer millor, més ràpid i dinàmic el que ja faries sense tecnologia.
2. Instrument psicològic: es dóna quan s'utilitzen les TIC per planificar, orientar i regular les activitats i processos psicològics i els processos comunicatius i socials, donant molt valor afegit.

​A més,  conté 5 categories proposades per Coll segons el valor afegit que aporten les TIC:

1. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els alumnes i els continguts i tasques.
2. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els professors i els continguts i tasques.
3. TIC com instruments mediadors de les relacions entre els professors i els alumnes o entre els alumnes.
4. TIC com instruments mediadors de l'activitat conjunta desplegada per professors i alumnes durant la realització de les tasques o activitats d'ensenyança aprenentatge.
5. TIC com instruments configuradors d'entorns o espais de treball i d'aprenentatge.

​El bloc mostra que les noves tecnologies són més significatives quan es troben en entorns d’innovació i potents d’ensenyament-aprenentatge, donant lloc al valor afegit en la pròpia eina, per donar lloc a un aprenentatge constructiu, on es treu profit de les potencialitats dels alumnes en entorns semiòtics, i també quan es dóna la bidireccionalitat en l’activitat conjunta entre alumne-mestre/a entorn als continguts i activitats; permetent així, ajustar ajudes, incrementar o diversificar l’aprenentatge de l’alumnat, per tal d’ampliar la construcció de coneixement i atribució de sentit a tot el procés d’aprenentatge.  ​Per últim, trobem alguns usos de les TIC amb valor afegit, a partir de la observació sobre diferents característiques i exemples d'ús de les TIC amb valor afegit.

Evidències de seguiment sobre el bloc 3

Entrada 1: sessió 30/10/17

Durant aquesta sessió s’ha fet una valoració sobre la importància de les TIC a l’escola, és a dir, si aquestes són eines solvents per a l’aprenentatge a l’aula. És a dir, l’ensenyament i l’aprenentatge no es pot millorar únicament amb l’ús de la tecnologia, sinó segons el seu ús. Cal dir, que fer ús de la planificació, la regulació i l’orientació d’activitats dóna lloc a l’ús de les TIC com a instrument psicològic, segons la relació entre alumnat i contingut. Per tant, les TIC tenen moltes potencialitats que comporten l’ampliació tant dels processos intrapsicològics com dels interpsicològics més importants, per tal  de fer una transformació a l’hora d’ensenyar i aprendre de forma bidireccional entre alumne-professor, provocant en l’alumne un pensament diferent a quan no utilitza les TIC; com per exemple fent la creació d’un “foro” online per fer una presentació.

Personalment, penso que això es dóna pel fet que les TIC donen lloc a que el mestre proporcioni ajudes als alumnes, segons les seves necessitats, permetent així, la diversificació i l’atribució de sentit entorn a l’aprenentatge per tal de fer construccions de coneixements, atribuint sentit als coneixements.

Cal dir doncs, que quan les TIC són aplicades en entorns potents i innovadors d’ensenyament i aprenentatge, és quan s’espremen els seus trets; i d’aquesta manera transformar l’activitat conjunta alumne-professor segons els continguts i tasques d’ensenyament i aprenentatge. Com per exemple, crear un “foro” online per resoldre dubtes abans d’un examen, i els serveix als alumnes per obtenir un producte final.

Per tant, les TIC deixen ajustar i incrementar ajudes i suports als alumnes, per tal de cobrir les seves necessitats d’ensenyament-aprenentatge, ampliant els seus processos de construcció de coneixements.

Les TIC són ideals quan involucren els tres punts del triangle:  contingut professor i , alumne, és a dir, quan els tres vèrtexs del triangle participen, s'està aprofitant de manera adequada el valor afegit de les noves tecnologies.

Entrada 2: sessió 6/11/17

En aquesta sessió vam estar comentant de manera grupal el vídeo de Jordi Adell referit als usos constructius i instructius de les TIC a l'aula, temes els quals havia pensat anteriorment, i dels quals em sorgien dubtes a l'hora d'aplicar les TIC a les escoles.
Cal dir, que la relació entre pedagogia i tecnologia és complicada, pel fet que la importància està en l'ús que se'n faci de les TIC, i no quina eina o tecnologia s'empra o la manera en què els alumnes aprenguin a fer-la servir.
Avui dia, a les escoles no saben com utilitzar aquestes noves tecnologies, i se'n fa un ús erroni, el qual és només utilitzar-ho per motivar a l'alumne, perquè els professors ho troben com una fascinació, i que les seves classes tindran més qualitat utilitzant-les. Però amb el pas del temps si els alumnes no veuen una connexió entre el que realitzen amb les TIC i els continguts a aprendre, la fascinació disminuirà, i es tornarà a un aprenentatge rutinari, en el qual no hi haurà hagut un ús de les TIC amb un valor afegit, utilitzant-les com un tipus de metodologia, i no com un tipus d'eina engrescadora. Per tant, des del meu punt de vista penso que Adell té raó quan afirma que és poc útil fer servir les TIC si no se'n fa un bon ús d'aquestes; exemple: projectar un llibre a la pissarra (és el mateix que mirar-ho en un llibre de text sense utilitzar la pissarra digital), fer una presentació Power Point (pots utilitzar un pòster); per tant, s'ha de donar un valor afegit a les TIC, de manera que es puguin utilitzar com una eina per personalitzar diferents aprenentatges.
Esmenar, que vam veure uns vídeos recomanats per Adell molt interessants, on trobem un repositori d'activitats sobre diferents continguts d'aprenentatge, on els alumnes poden crear els seus propis itineraris d'activitats, i es queden aquestes registrades a una base de dades, permetent així guardar les teves preferències temàtiques, fent que a l'alumne li apareguin una vegada es connecta les temàtiques que més utilitza; a més a més, es veuen els assoliments que l'alumne realitza. Per tant, podem dir que és una eina amb un entorn potent d'aprenentatge, que li aporta un valor afegit a la forma d'aprendre d'un alumne, i fent de mediadora entre contingut-alumne-professor.

Entrada 3:sessió 13/11/17

Durant aquesta sessió vam estar parlant sobre el text “Ensenyar i aprendre amb TIC més enllà de les velles pedagogies” i el model TPCK. Primer ho vam fer en petit grup, i després vam passar a fer-ho en gran grup.

L’ús de les TIC pot modificar els continguts i les pròpies dinàmiques d’ensenyament-aprenentatge, a través d’un canvi de dinàmica a l’aula, de manera que es modifiquen també els continguts i la pròpia dinàmica. A més, no és necessari aprendre molt contingut, pel fet que els alumnes el contingut el tenen a l’abast, a qualsevol web d’Internet, per tal s’ha de donar valor a com aprenen i què aprenen. Per tant, al realitzar una pràctica guiada pel mestre, abans s’ha d’analitzar i planificar aquesta, per tal de dur-la a terme, i a més ha de donar lloc a una millora pedagògica per tal que es doni una innovació tecnològica. Per tant, els efectes pedagògics de les TIC no depenen de les característiques de l’aparell tecnològic, sinó de com cada professor utilitza l’eina, fent que la qualitat d’aquesta eina depengui del mètode d’ensenyament-aprenentatge emprat, sota el qual s’integra l’ús de les TIC, i les activitats d’aprenentatge que han de dur a terme els alumnes.

A més, cal dir que em va sorprendre el fet de tenir en compte el context escolar, pel fet que afecta a la pràctica educativa, ja que s’ha d’adaptar cada pràctica d’ensenyament al context de cada aula, és a dir, no serveix la mateixa tecnologia per a una aula, que per una altra, pel fet que cada alumne presenta unes característiques diferents. Per tant, l’escola té la funció de fer que els alumnes s’integrin en la societat actual; és a dir, si la societat avança cap a les noves tecnologies, hem d’adaptar les nostres pràctiques a la societat que ens envolta, per tal de fer un aprenentatge significatiu, i els alumnes es trobin motivats per aprendre. Per exemple, podem veure reflectit això en el fet de que antigament per comunicar-nos amb una persona que vivia lluny fèiem servir la carta postal, i ara rarament s’escriuen cartes, pel fet que utilitzem la tecnologia mòbil o els correus electrònics, etc.

Per concloure, penso que és important treballar a partir del model del coneixement tecnològic pedagògic del contingut (TPACK), ja que té en compte la relació entre aquest coneixement tecnològic, pedagògic i de contingut, a més del context en el qual es troba l’alumnat.

Entrada 4:sessió 20/11/17

Aquesta sessió la van utilitzar per portar a terme, en parelles, l'activitat de síntesi del bloc 3, analitzant una pràctica educativa. No obstant, això van utilitzar els primers 30 minuts per parlar sobre els mapes conceptuals.

Quant a l'activitat de síntesi, aquesta tractava d'una pràctica educativa on l'objectiu era que els alumnes descobrissin quin era el clima que afectava a un territori determinat i com era el seu paisatge mitjançant quatre activitats on s'utilitzen les TIC. Analitzant la pràctica, vam arribar a la conclusió que aquesta era molt completa i adequada, on les TIC tenen valor afegit i s'utilitzen per millorar l'aprenentatge dels alumnes. A més, els nens i nenes són els protagonistes del seu propi aprenentatge i el paper del mestre és guiar-los i resoldre dubtes que puguin aparèixer.

D'altra banda, també vam observar que la proposta es pot calificar com a entorn potent d'ensenyament i aprenentatge i que es fa un ús constructiu de les TIC. Per últim, també vam reflexionar tenint en compte la tipologia de Coll i vam poder concloure que totes les activitats es troben una categoria molt alta.